China e o mundo chinésVolver a TitularesVolver a China e o mundo chinés
Unitat i identitats culturals a la Xina
Jaume Giné Daví (AVUI, 19/09/2010)

Versión para imprimir

 

El Tibet i Xinjiang són qüestions extremament sensibles per a Pequín. Hi ha en joc una multiplicitat d’interessos polítics i econòmics que afecten la política interior i exterior xinesa i a les bases de l’entramat de l’estructura estatal liderada pel PCX i l’exèrcit. Pequín impulsa un nacionalisme xinès que identifica amb la majoria han, i a mesura que s’incentiva la immigració han, la identitat cultural, lingüística i religiosa dels tibetans i dels uigurs es va diluint.

Però la Xina dista molt de ser un estat nació. Més aviat és un imperi que agrupa una diversitat de nacions i identitats culturals. I afronta, igual que altres estats plurinacionals del continent asiàtic, un ressorgiment o una defensa de les identitats culturals. La Constitució xinesa reconeix l’existència de 56 grups ètnics. Els han representen gairebé el 90% de la població xinesa; els altres 55 grups ètnics minoritaris, només el 9%, tot i que estan repartits pel 60% del territori.

La gran preocupació del règim és que els han tampoc no constitueixen un grup homogeni perquè existeix entre ells una gran diversitat cultural i lingüística, si bé comparteixen una escriptura comuna des de fa 2.000 anys. Els “caràcters xinesos” es pronuncien de forma diferent en cadascuna de les llengües que es parlen al país. Per exemple, els cantonesos que viuen al sud-est són diferents culturalment i lingüísticament dels han de Pequín. Un ciutadà de Pequín no comprèn la llengua pròpia que es parla a Xangai, ni aquest la que es parla a l’àrea de Guandong i Hong-Kong.

El PCX tem obrir, al Tibet i Xinjiang, la capsa de Pandora que pugui alimentar altres reivindicacions econòmiques i culturals dins de la majoria han. Això explica que Pequín rebutgi les demandes del Dalai Lama d’una major autonomia per al Tibet en àmbits com la religió, la cultura o l’educació. També explica les reaccions nacionalistes del Govern xinès, que acusa els EUA i Europa de pretendre trencar l’harmonia social i l’existència d’«una» identitat xinesa amb el seu suport a les reivindicacions culturals i religioses del Tibet.

Ara l’obsesiva política uniformista de Pequín es torna a manifestar en la intenció de substituir, a la televisió de la província de Guangdong, l’ús del cantonès pel mandarí. Això ja ha provocat el rebuig dels cantonesos als carrers de Guandong. Cal recordar que el cantonès es una llengua més antiga que el mandarí. Hagués pogut ser ben bé la llengua oficial estatal perquè Sun Yan-sen, el  fundador de la República de Xina l’any 1912, era cantonès. Però va explotar la guerra civil i quan al 1949 Mao Zedong va proclamar la República Popular a Pequín, es va decidir pel mandarí.

Avui, el cantonès és parlat per més de 50 mil·lions de xinesos i uns 20 mil·lions a la diàspora. Però el seu futur no és gens clar. L’Estat-PCX, que ho controla tot, afavoreix el mandarí com l’única llengua obligatòria a totes les administracions públiques, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació. També estan en joc la supervivencia de les altres llengues i dialectes minoritaris d’arreu del país.

Tot això evidencia el dèficit democràtic del sistema polític xinès, monopolitzat pel PCX. Obrir les portes al pluralisme i a la diversitat cultural i lingüística existent al país és la gran assignatura pendent i una de les llacunes de la governabilitat del gegant xinès.

 
 
Jaume Giné Daví, profesor de la Facultad de Derecho de ESADE
e investigador asociado al IGADI
 
Volver a TitularesVolver a China e o mundo chinés



Ir á páxina de inicio
Instituto Galego de Análise e
Documentación Internacional
www.igadi.org

ÚLTIMA REVISIÓN: 21/09/2010


Subir

 

Subscríbete á lista de correo do Igadi e recibe notificación das novas
informacións, artigos, documentos, convenios, publicacións, etc, que ofrece
o Igadi na súa páxina web Igadi na Rede.


Para comprender o Mundo desde aquí ...
... para proxectar a Galicia no contexto internacional.

   

Apúntate en: http://www.elistas.net/lista/igadi/alta